No són quatre parets, no és, només, un edifici, és molt més que tot això. És un espai ple de vida, esforç, emoció, complicitat, treball. Un espai per aprendre a trobar-nos, a conèixer cada emoció repartida entre somriures de nens i nenes, amb aquella mirada, gran mirada, d'aquelles que parlen per si soles.

Can Vila. La il·lusió de rebre visites, d'ensenyar allò que s'hi aprèn, i el més important, allò que nosaltres aprenem dels docents, dels nens i nenes. Una lliçó de vida.
Cada obra de teatre, el Nadal, uns pastorets, el pessebre. És espectacular, la capacitat de transmetre, amb naturalitat i satisfacció, la força, l'esperit. Posem-nos a la seva pell, la de tots i cadascun i sentirem l'emoció dels seus cors.

Mirem-ho amb els seus ulls, i fem-ho córrer, és una gran escola, de nens, nenes, famílies, docents i de tot el personal que hi treballa, que s'hi implica, que hi col·labora.
No diguem que farem un edifici perquè els altres no el fan... No. Fem les parets, l'edifici són totes i cadascuna de les persones que en formen part. Fem d'aquest projecte, el projecte de tota la ciutat. Gràcies, Can Vila.