Hi ha símbols potents que posen en guàrdia els contraris i hi ha símbols trivials bastant inútils i que poden obrir nous fronts per als quals no tenim tanta logística ni recursos per a combatre’ls. Vaig tenir alguna discussió quan era el fort dels llaços grocs, símbol trivial sense gaire risc que no va moure muntanyes, simplement feia sentir la gent que integrava un col·lectiu, però a l’altra banda no va servir per obtenir cap guany polític o judicial. Ara mateix tenim aquest símbol d’eliminar dels menús l’adjectiu “russa” de la famosa amanida estiuenca. Crec que estem creant una societat que, a còpia d’estar competint i jugant sense parar, està confonent moltes coses. La vida, a pesar que la covid en teoria ens havia d’haver fet reflexionar, no és un joc. Estem al caire d’una guerra nuclear, d’un nou crac del 29 amb una economia falsa i terrible, d’un atac continuat contra els drets i la llibertat de la ciutadania, d’un planeta ofegat pels residus i per l’especulació energètica i resulta que ens quedem tots a casa i fem coses tan transcendents com canviar-li el nom a l’amanida russa!
Un símbol també estèril, però que almenys representava anar contra els interessos de la indústria discogràfica, va ser la inclusió de l’Himne Internacional de Nutopia per tancar la primera cara del disc Mind Games, editat pel John Lennon el 1973.  Aquest país, Nutopia, creat pel matrimoni Ono-Lennon, no tenia territori, la seva bandera era la blanca i el seu himne durava tres segons d’absolut silenci. I silenci ens queda després de l’assassinat de Shinzō Abe, continuem matant la gent sense cap sentit. I el mateix dia que moria Abe, a Mèxic moria solet el centenari Luis Echevarría, obscur president mexicà de 1970 a 1976, còmplice el 1968 de la matança de més de tres-cents manifestants deu dies abans dels jocs olímpics i responsable de la mort de més de dues-centes persones en la Matança del Dijous de Corpus, el 1971. Que diferent de tot allò del Maig del 68 francès! Echevarría, malalt de zel per reprimir, va arribar a prohibir aquell 1971 la música rock, que no va ser lliure fins als anys 80! Un país tan fantàstic, ric i divers com Mèxic i que se’ns mostra tants de cops com un infern, pobre i monolític! I amb tot el que estem fent aquí, a l’estat espanyol, a Catalunya, als municipis: com se’ns veu? Aquí, on se’ns fa passar per embuts tan ridículs al nivell de la prohibició de la música rock d’Echevarría, que devia prohibir els tres segons silenciosos de l’Himne de Nutopia! Llarga vida a Nutopia!