Quan ens desplacem d’una banda a l’altra, sigui a peu o en vehicle, en un trajecte curt o una gran distància, ho fem a través d’un paisatge concret, però que està en constant evolució. El mateix ens passa si des d’un punt fix mirem l’entorn.  El temps atmosfèric, la posició del sol, el cicle anual i l’acció humana transformen els paisatges de forma permanent. Alguns d’aquests canvis són de percepció instantània, per altres cal fer ús de la memòria o deixar-nos guiar per imatges o per altres  vestigis històrics. Amb un mínim d’interès o voluntat podem fer l’exercici  de fer present, d’imaginar o de recordar els canvis experimentats a qualsevol indret al llarg d’un període determinat; fem-ho, per exemple, a plaça Prat de la Riba de Mollet del Vallès.
A principis del segle XX, a aquest espai  ja hi havia la Casa de la Vila i diferents comerços, barbers, sastres, la farmàcia i la casa on vivien els capellans, enderrocada el  1949 per bastir-hi el mercat municipal. Com a bona plaça de poble hi han succeït actes de la vida quotidiana i gran part dels principals esdeveniments històrics locals i diferents activitats cíviques i festives. La majoria dels edificis que conformen la plaça s’han refet durant les últimes dècades, però n’han mantingut la disposició. Els trasllats de l’Ajuntament i del Mercat Municipal a una nova centralitat van modificar els  usos dels dos edificis. El segon acull activitats ciutadanes i l’antiga seu del consistori, després d’un ús temporal,  resta a l’espera d’alguna funció concreta més enllà de penjar-hi domassos i pancartes al balcó.
No hem de mirar gaire enrere per comprovar que gran part dels comerços que s’hi van mantenir durant dècades han anat tancant: la cansaladeria, la sastreria, el barber, el quiosc,  la impremta, l’òptica o la merceria. Ara hi proliferen els bars, les pizzeries, les gelateries i els cafès en un nou monocultiu que s’estén per una plaça plena de terrasses curulles de taules, cadires i para-sols. Infinitats de converses es generen al voltant d’algun beure o menjar fins que el fred a l’hivern o les ordenances municipals fan plegar.  I l’endemà tornem-hi.  Alguns caps de setmana o per la festa major s’hi poden veure espectacles o activitats protagonitzades  per les abnegades entitats de cultura popular. Al poc espai que queda lliure, la canalla encara hi juga a pilota, omplint globus d’aigua a la font modernista o llençant petards ara que és Sant Joan.  D'aquí a un temps també prendran consciència del pas del temps i dels canvis que s’esdevindran a la plaça i arreu.