El poble sahrauí existeix

Impressionat i gratament sorprès. Així escric, per l’increïble ressò en mitjans de comunicació i sobretot en xarxes socials, amb missatges d’amics, associacions i partits polítics de Catalunya que per WhatsApp, Twitter, Facebook… han aparegut de forma massiva, amb escrits, cartells de manifestacions, opinions, adhesions i tot tipus de reconeixement solidari amb el poble sahrauí pels darrers fets a la zona d'El Guerguerat-Sàhara Occidental Alliberat, on de fa temps, l’exèrcit marroquí mou els seus sofisticats i moderns efectius militars al llarg d’un passadís de poc més de tres quilòmetres, amb suposades maniobres militars, sempre il·legals, per tal d’envair per la força el Sàhara Occidental com va fer en 1975 amb la “pacífica” Marxa Verda. L’exèrcit de Marroc va envair per terra, i amb els bombardejos des de l’aire, convertint el Sàhara Occidental en un escenari de mort i dolor que va provocar la dura fugida i l’èxode pel desert fins al lloc que seria l’assentament dels  actuals campaments de refugiats sahrauís a Algèria.

L'actitud del Marroc que avui trenca l’alto al foc signat el 1991 i el tractat amb la creació de la MINURSO-Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental, tot i que no és nova, ha fet però, que de fa setmanes a les carreteres de la zona, milers de manifestants sahrauís provinents dels campaments i de la zona alliberada, hagin manifestat el seu rebuig de forma pacífica però contundent, davant les forces armades del Marroc amb un gran treball de forta difusió que ha fet remoure consciències adormides de fa anys a molts indrets de la societat catalana i espanyola. La meva sorpresa ve donada pel fet que el greu problema i dura existència que pateix la dividida societat sahrauí fa 45 anys, fins fa pocs dies semblava que no existia.

Ha estat sempre palpable l'absolut desconeixement i oblit de la dura realitat dels sahrauís per part de mitjans de comunicació i de la població civil en general. Una dura realitat als campaments de refugiats al desert, a la zona alliberada del Sàhara Occidental amb murs de separació, i amb una sorra amb milions de mines i artefactes explosius que encara avui causen víctimes, i un Sàhara Occidental ocupat que suposa persecució, repressió, empresonaments, tortures i assassinats per part de la policia i colons marroquins contra ciutadans sahrauís.

Tant de bó, aquesta sobtada però magnífica manifestació popular de solidaritat amb qui pateix i de rebuig contra els seus opressors per part de la opinió pública fos de llarga durada i no una mena de Black Friday d’opinió. Tot això constataria una evidència que molts cops ha semblat un miratge. Que el poble sahrauí existeix.

 

Edicions locals