La quadratura dels 'influencers'

Químic bellowià

Crec que escriure o parlar en públic ha de ser una activitat que fomenti la comunicació, no l’ego o l’economia de l’emissor. Els millors comunicadors i els millors escriptors van per aquest camí. I hi poso entre parèntesis: (i els influencers?) Que cadascú n’opini.
Em vaig presentar en l’anterior columna com a químic hrabalià. Això de químic, potser ho comenti algun dia, és la carrera que en vaig aprovar totes les assignatures cap als anys 80. I, de fet, m’ha ajudat a ser hrabalià o bellowià. Tots els conceptes d’ordenació i interacció de la matèria, l’equilibri –ai, l’equilibri!- són fàcilment exportables a la nostra vida humana. Què us puc explicar de la vida si gairebé tot m’ho han mostrat els congèneres amb qui he conviscut i m’ho han demostrat els meus influencers intemporals? Bohumil Hrabal, n’és un dels més estimats; i Saul Bellow també pul·lula per aquestes dreceres atzaroses de la vida.
Saul Bellow, l’influencer que avui us presento, ens ensenya amb dècades d’avançament la tragicomèdia de les variants de famílies, parentescos i relacions que la normalització del divorci ha derivat. Llegiu novel·les delirants com Herzog, El llegat Humboldt, N’hi ha més que moren de desamor o la inigualable Henderson, el rei de la pluja. Hi diu Bellow: “Jo sóc un lector nerviós, exaltat. Quan tinc un llibre al davant, només em cal una frase ben lligada perquè el cap se’m converteixi en un volcà; començo a rumiar-ho tot plegat i la lava del pensament s’escampa i sobreïx a l’acte. La Lily diu que tinc massa energia mental. És clar, que segons la Frances, no tinc la més mínima capacitat mental...” Aquest és un món en què un 1% de la població té amb escreix més del 50% de la riquesa. I si parlàvem de Cultura: quins en són els percentatges? Ens ho podran desllorigar els influencers d’avui? Ho haurem de preguntar a la Lily? O potser a la Frances?
 

Edicions locals