Un brunzit

Politicòleg

A les primeres hores de la matinada de traspàs del cap de setmana d'agost a setembre em vaig sentir barrinat per un brunzit que agitava el cel de Mollet i el Baix Vallès. Aquell brogit no provenia del Festival de l'Arlequí, finit puntualment i religiosament a l'una, ni tampoc de cap festa major propera. Afinant l'oïda vaig entendre que l'origen n'era les 24 hores del Circuit de Montmeló i que, amb la calor i la finestra oberta de bat a bat, em bressolaria intensament tota la nit.

La vibració sol·lícita que m'acompanyava al matalàs em va fer pensar que seria tan molesta per a les orelles de tots els mortals que jeien, tant, o més, com un concert o altres activitats lúdiques. Davant la barra lliure que tenia el Circuit, em sorprenia el reguitzell de restriccions i limitacions pel bé de la convivència que dits esdeveniments sofrien.

I quan la mala hòstia acudia també al meu llit a sumar-se a l'orgia insomne que jo gaudia amb la conyeta del sorollet, vaig pensar en la tècnica del panes et circenses i també dels "pilotassos" dels grans esdeveniments i el seu manà per a la nostra xacrada economia. I també amb els milers de carones satisfetes i emocionades gaudint d'unes quadrigues devoradores de combustibles fòssils, les quals als feiners -si tenien feina- es veien engavanyades en vagons borreguers i impuntuals de la RENFE, o bé, pagant cada cop més tributs ecològics per cada litre de carburant dels seus vehicles.

Ja pregonem la insostenibilitat mediambiental de la nostra societat i ens replantegem un model de mobilitat defectuós, amb un transport públic insuficient, mal planificat i amb preus cars. I la genteta de pa sucat amb oli ens tocarà assumir-ne tots els costos i esforços com calgui. Però penso que davant de tot plegat, en un país que pretén ser capdavanter i que vol fer gestos de modernitat com, per exemple, abolir totalment els correbous, hauria d'eliminar també activitats que contravenen el sentit comú i que no són cap mena d'exemple ni representatives de res, com són les carreres al Circuit de Montmeló o també les competicions al Camp de Tir de Mollet. O em direu que podem ser tan imbècils d'esbufegar quan anem a treballar perquè ens costa déu i ajuda, i sentir-nos cofois que d'altres facin apologia del motor de combustió i emprenyin amb un brunzit torracollons?

Edicions locals