Què ha passat? Com hem votat?

Junts per Catalunya - la Llagosta

Els catalans i també els llagostencs/es hem anat a votar aquest passat 26-M, tant a les eleccions europees com a les municipals, i si alguna cosa podem destacar d’aquesta doble consulta és un seriós advertiment de la ciutadania cap a les diferents opcions polítiques: triomfen aquelles opcions que saben conjugar (dins del seu electorat) l’eix nacional amb el quotidià.

Per començar, a les europees, en les files independentistes, el President Puigdemont surt reforçat com a líder indiscutible en aquest sector, rebent el suport d’un milió de catalans, ara tot depèn de si podrà exercir com a eurodiputat, en cas contrari, electoralment s’haurà cremat? En canvi JuntsxCat pateix un correctiu en les municipals, a on hi ha un trasbals de vot cap a ERC, formació que comença a ser vista per aquest electorat com un partit més bolcat en els problemas quotidians.

Probablement, és hora que JuntsxCat, faci una anàlisi i reflexió de perquè és una força irrellevant al cinturó vermell, cinturó per cert que corria el risc de passar a ser taronja, però que només va ser un miratge. Aquest cinturó vermell torna a ser el gran protagonista de la jornada electoral, els bastions socialistes obtenen victòries estratosfèriques, Santa Coloma, l’Hospitalet o Sant Boi, són els principals exemples d’una manera de fer política que agrada, dones com Parlon, Marín o Moret que trepitgen carrer durant els quatre anys i no només els darrers mesos i a correcuita.

Per una altra banda, els comuns han seguit en els seus tradicionals alts i baixos de resultats i en aquesta ocasió ha sigut per deixar-se gran part del vot, o bé en l’abstenció, o cap a socialistes o Esquerra. De fet aquest desgast, queda amagat pel resultat d’Ada Colau a Barcelona, que si bé no és bo, li permet tenir moltes opcions de governar.
Finalment, Catalunya ha dit no als tres partits de dreta, fent que entre tots ells sumin escassos suports, quedant fins i tot fora de molts consistoris.

Si ens centrem en la Llagosta, ha seguit el patró de l’àrea metropolitana: un PSC enfortit amb un resultat de caire sideral; una ERC que segueix la seva lenta, però constant progressió en aquests municipis –eixamplen base?–;  comuns i Ciutadans que s’enfonsen davant el cicló socialista, però que aconsegueixen mantenir representació, i JuntsxCat i PP que també en la línia de la resta de consistoris de la zona passen a ser extraparlamentaris.

I què ens depara el futur més proper? Segurament unes eleccions al Parlament de Catalunya, a on no seria una quimera que els socialistes i Esquerra es disputessin la victoria, mentre que JuntsxCat i Ciutadans s’enfonsessin i passessin a ser simples espectadors de les aliances de poder. No és gens descartable, un nou tripartit a la Generalitat d’aquí a uns mesos, i aquesta podria ser la gran sort de l’antic espai convergent, un nou tripartit, a on, de ben segur, cada partit aniria amb una partitura diferent i a quina més estrident, fent que de nou pogués emergir JuntsxCat amb tota la força que tradicionalment ha tingut.

Però, no estarem superant la tradicional cotilla dels partits i dels eixos esquerra/dreta? En breu, un nou episodi amb unes eleccions al Parlament, que es neguen per activa i per passiva, però que sens dubte, tindrem no més enllà de la tardor.
 

Edicions locals