Monstres

Politicòleg

No us xerraré de bèsties ni d'etiquetes deshumanitzadores, perquè potencialment ens ateny a tothom. M'inclino a reflexionar i parlar de nosaltres mateixos, fent un esforç de no incórrer en allò que acostumem a fer: alteritzar allò que pot formar part de nosaltres mateixos i que intentem expulsar com un agent patogen impropi. El monstre no només pot estar entre nosaltres, a vegades és latent a la reraguarda del purisme de les nostres consciències més cíviques.

Ens hem posat les mans al cap amb l'avenç de la ultradreta al món i també a l'Estat, però sempre des d'una suposada superioritat moral com si la cosa no anés amb nosaltres. Per ignorància o imperícia hem permès governs neoliberals desreguladors, saquejadors i desballestadors de l'Estat del Benestar, després s'ha passat la patata calenta a governs socialdemòcrates incompetents incapaços de superar el paradigma neoliberal... I ara, la resposta del divorci entre drets formals i drets efectius és la salvació de les essències amb una retallada de drets en base a etiquetes i exclusions, desarticulant els discursos polítics previs que han permès el malestar actual i proposant una alternativa institucional trencadora que anul·la els subjectes per a convertir-los en objectes del poder.

No hi ha excusa, ho hem permès i, enmig dels laments, ho assumim. Potser ara, la nostra responsabilitat està en fer entendre els nens i nenes, aquells a qui hem de garantir un futur millor, que hi ha gent desesperada que si ve al nostre país, no és per traure'ns la feina, que les nenes no han d'estar guapes per als nens, que les persones hem de poder disposar del nostre propi cos i estimar a qui vulguem, que per sobre de les creences està la nostra convivència i el bé comú que podem assolir entre tots i totes... En definitiva, despertar unes consciències que poden salvar-nos dels nostres monstres, d'aquells que produïm amb el son de la nostra raó.

Recordeu: mentre ens fixem si Baltasar va pintat o no de negre, ben a prop tenim la ignomínia dels CIE's, presons fora de control judicial on amunteguem els immigrants que arriben vius a casa nostra. Sí, al marge de la nostra consciència i al caire de l'abisme d'on sorgeixen els monstres.

Edicions locals