La Generalitat té pendents de reallotjar 16 famílies baixvallesanes víctimes de desnonaments

La PAH denuncia que la Mesa d'emergència del Govern, que assigna pisos a les famílies vulnerables, està col·lapsada

Societat

La Generalitat té pendents de reallotjar 16 famílies baixvallesanes víctimes de desnonaments
La Generalitat té pendents de reallotjar 16 famílies baixvallesanes víctimes de desnonaments

El desnonament de famílies que pateixen situacions econòmiques precàries és una de les xacres que viu el país i a la qual les administracions no acaben de donar una resposta eficient.

Després de l'angoixa que suposa, en molts casos, els reiterats avisos previs a l'execució de l'ordre de desnonament, un cop desallotjada, la família comença un altre periple: trobar un nou sostre. En paral·lel, bancs i fons voltor mantenen gairebé 30.000 habitatges buits a tot Catalunya, uns 250 al Baix Vallès, malgrat les eines legals existents perquè aquest parc de vivendes es mobilitzi.

Actualment, la Mesa d'emergències de Catalunya, òrgan de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya encarregat de proposar allotjament a famílies i persones en risc d'exclusió residencial, té pendents de reallotjar 16 famílies del Baix Vallès que han estat desnonades: 9 de Mollet, 5 de la Llagosta i 2 de Montornès. En total, des que la Mesa es va posar en marxa el 2013, n'ha reallotjat una seixantena de famílies baixvallesanes: 32 a Mollet, 14 a Montornès, 7 a la Llagosta, 4 a Montmeló i 4 a Parets.

Informe de serveis socials

Per aconseguir aquest reallotjament, els afectats han d'adreçar-se als serveis socials municipals perquè elaborin l’informe imprescindible per tramitar la sol·licitud de valoració a la Mesa d'emergències. Aquest és un primer pas burocràtic que, en ocasions, no és del tot àgil: "És tan senzill com presentar la documentació que demostri la situació econòmica de la família però a vegades els serveis socials semblen reticents a fer l’informe d’exclusió residencial", explica Juanjo Ramón, de la PAH Mollet-Baix Vallès. Segons Ramón, aquests tràmits es poden complicar en casos en què les famílies són migrants. "Com a PAH fem tot l’acompanyament que podem, però a l’hora de seure amb serveis socials, no ens deixen acompanyar-les apelant a la protecció de dades", assegura el portaveu de la plataforma. "Moltes vegades parlem de famílies migrants amb problemas idiomàtics i la informació no acaba de ser del tot fluida", lamenta Ramón.

Llistes d'espera d'un any

Un cop aconseguit l'informe de serveis socials, la Mesa ha d’adoptar un acord i notificar-lo en el termini màxim de tres mesos. L’acord ha de preveure una proposta d’adjudicació d’habitatge "sempre que sigui possible" –matisen des de la Generalitat. "El protocol marca que la solució de reallotjament hauria d’estar enllestida en tres mesos, però, què pasa quant l’Ajuntament o la Generalitat no té o diu no tenir pisos per donar resposta a l’emergència? Que les meses estan col·lapsades, que la llista d’espera ja supera un any i en aquest temps la situació de les famílies és un desastre", apunta Ramón.

La manca de pisos socials dificulta la recerca d'un sostre

Un dels problemes per adjudicar vivendes a famílies desfavorides i que provoca la llarga llista d'espera rau en la manca d'habitatge públic per fer front a casos d'emergència. Segons Blanca Bragulat, cap de Comunicació i Promoció de l’Agència de l'Habitatge de Catalunya, si els habitatges són de la Generalitat, l'adjudicació depèn de la rotació del parc del qual disposa. A Mollet, l'Agència administra 167 habitatges propis. "Depenem de quan alguna família deixa lliure un d'aquests pisos; després, a més, s'ha de fer un treball de rehabilitació", indica Bragulat.
Mentre els afectats estan a l'espera d'una adjudicació, l'Agència també ofereix prestacions econòmiques d'urgència directes per cobrir el cost de lloguers del mercat lliure.

Una altra alternativa són els pisos socials depenents dels ajuntaments. En aquest cas, els consistoris, igual que altres administracions, tenen la possibilitat d'adquirir immobles mitjançant el dret de tanteig i retracte en la transmissió d'habitatges procedents d'execució hipotecària, pels quals tenen preferència.

Una alternativa poc usada pels ens locals és llogar pisos al mercat privat amb una subvenció del 60% del cost que assumeix la Generalitat

Amb tot, els números refermen la manca d'un parc d'habitatge de titularitat municipal significatiu. En el cas de Mollet, l'Ajuntament només disposa d'un immoble en propietat. Segons la regidora d'Habitatge de Mollet, Núria Muñoz, el govern vol "adquirir pisos en tanteig i retracte però hi ha gran dificultat en trobar-ne pels preus, que no són gaire diferents als de mercat, i perquè la majoria estan ocupats", diu.

Muñoz destaca que un dels projectes per pal·liar aquesta mancança a la ciutat, és la rehabilitació de la Casa dels Mestres del carrer Francesc Macià, un espai municipal que es preveu destinar a lloguer social a través de la cessió d’ús de 15 habitatges a la Cooperativa Sostre Cívic.
Però aquesta no és l'única alternativa. La Generalitat també ofereix una opció perquè els consistoris puguin disposar d'habitatge social per a casos d'emergència amb el programa 60/40. Aquesta proposta  ofereix  la  possibilitat  a les administracions locals (ajuntaments i consells comarcals) de  llogar un habitatge al mercat privat de lloguer, del qual la Generalitat n'assumiria el 60% del cost i l'administració local el 40% restant.

Amb tot, Bragulat considera que els Ajuntaments, en general, no fan prou ús de les eines que tenen per aconseguir disposar de pisos socials. Una idea amb què coincideix  la PAH Mollet-Baix Vallès. "Hi ha alternatives però sempre es busquen excuses econòmiques i burocràtiques sobre qui té la responsabilitat", opina la plataforma.

Edicions locals