El PSC vol tornar a guanyar aquest 26-M per restaurar la seva hegemonia històrica

9.723 llagostencs estan cridats a votar als quatre col·legis electorals habilitats

Política

Gràfiques eleccions la Llagosta 2015
Gràfiques eleccions la Llagosta 2015

Albert Alexandre

La ciutadania llagostenca podrà escollir aquest diumenge entre vuit opcions polítiques.

Això suposa repetir el màxim històric de partits que es presenten al poble en unes municipals establert el 2011. Més enllà, les similituds amb aquells comicis que van permetre un govern d'ICV-EUiA-E i posaven fi a 28 anys de governs socialistes, són ben poques. Paral·lelismes ni amb aquelles ni amb les darreres eleccions, ja que de totes les formacions que es van presentar el 2015, la meitat són noves o són partits clàssics que han patit un rentat de cara. Junts per Catalunya, antiga CiU, La Llagosta en Comú, la nova marca d'ICV, Podem i Nosotros competiran per primera vegada a les urnes.

Des de l'any 1981, el PSC sempre havia obtingut més de 2.000 vots. Va ser el 2011 quan va baixar d'aquesta xifra per situar-se en els 1.597 electors. El 2015 els que van confiar en el partit liderat per l'actual alcalde van ser 1.935 llagostencs. D'aquesta manera, les eleccions d'aquest diumenge serviran per dilucidar si aquesta baixada en vots va ser conjuntural o si s'ha d'entendre com a part del nou escenari electoral del poble. En certa mesura la resistència del PSC que amb tota probabilitat serà la primera força en vots, depèn de tres partits. Seran capaços Ciutadans, La Llagosta en Comú i Podem d'erosionar el tradicional vot socialista?

El partit taronja és tota una incògnita capaç de ser primera força a les eleccions de Catalunya del 2017 i alhora baixar fins a la tercera posició en les generals del passat abril. En l'àmbit de l'esquerra també hi ha incerteses després que ICV, EUiA i Podem no arribessin a una entesa per concórrer plegades. Caldrà veure si aquesta estrategia fragmentària els penalitza.

També s'haurà de prestar atenció als vots de les forces independentistes en els primers comicis municipals amb exiliats i presos polítics. Si bé històricament els resultats de CiU sempre havien oscil·lat entre els 600  i els 900 vots, a les darreres eleccions, amb la irrupció d'ERC, els convergents van obtenir els pitjors resultats de la seva història i van passar de ser la tercera força –posició de la qual en cap elecció s'havien mogut en més de 30 anys– a ser la sisena formació al consistori. Després d'un mandat en el qual CiU ha pactat amb el PSC i el PP per formar govern i en què ha fet mans i mànigues per no trencar amb populars i socialistes després de l'aplicació del 155, tot apunta que l'espai postconvergent ara encarnat per Junts per Catalunya, pot veure's àmpliament superat per ERC, un partit que en els comicis generals va sumar 838 vots. Té el sobiranisme, en qualsevol de les sumes entre ERC i JxCat, espai per seguir creixent o ja ha tocat sostre?

Si les expectatives independentistes són positives, no es pot dir el mateix de la dreta espanyolista. Un PP en hores baixes ha vist molt mermat el seu vot amb l'aparició de Cs, i Nosotros l'enèsim intent polític de Batolomé Fraile haurà de fer-se amb els més de 300 vots que les darreres generals van anar a parar a Vox si vol aconseguir un regidor al consistori.

Edicions locals