Les pimes del Vallès Oriental superen l'etapa de crisi

Pimec presenta un informe "optimista" dels estats comptables de les 4.063 petites i mitjanes empreses de la comarca

Economia

Modest Guinjoan, Pere Barrios i Joan Carles Basi, de Pimec
Modest Guinjoan, Pere Barrios i Joan Carles Basi, de Pimec

“El Vallès Oriental té un PIB de 12.700 milions d’euros, el mateix que Cantàbria”. “I si hi afegim el del Vallès Occidental arribem als 39.000 milions, el mateix que el d’Aragó o Castella-la Manxa”. Així iniciava el president de Pimec al Vallès Oriental, Pere Barrios, la presentació d’un informe sobre els estats comptables de les pimes del Vallès Oriental en el període comprès entre 2013 i 2016, “uns registres superiors al conjunt de Catalunya, en dinàmica creixent i que conviden a l’optimisme”.

L’informe, elaborat a partir de les dades de 4.063 petites i mitjanes empreses de la comarca –sense comptar els autònoms sense base societària–, analitza el dinamisme empresarial del Vallès Oriental a partir de variables com els ingressos, la productivitat i les despeses de personal, la rendibilitat financera i econòmica així com el patrimoni i l’endeutament de les pimes amb seu social a la comarca.

“El període 2008-2012 va ser molt dur, van desaparèixer moltes empreses i les que van quedar van passar-ho malament”, assegurava Modest Guinjoan, director de l’Observatori de Pimec. “Del 2013 al 2016 es van anar recuperant les bones xifres”, afegia.

Així, de les societats que almenys durant dos anys d’aquest últim període van presentar les seves dades al registre mercantil, el 60,4% pertanyien al sector serveis, el 13,2% a la construcció, l’1% al sector primari i, sobretot, el 25,3% a la indústria. “La nostra és una comarca amb una gran especialització manufacturera, molt industrial, 10 punts per sobre del conjunt de Catalunya”, destacava Modest Guinjoan, director de l’Observatori de Pimec, qui xifrava en 1.029 les pimes industrials a la comarca. “A més del comerç és especialment significativa la força de la indústria del metall i del cautxú i la fusta”, explicava.

La xifra de vendes mitjana per empresa a la comarca oscil·lava en el període entre els 1,9 i els 2,3 milions d’euros, clarament per sobre de la mitjana catalana, que facturava entre 1,5 i 1,7 milions d’euros, un 25% menys. En canvi, les empreses vallesanes generaven internament menys valor afegit sobre vendes, a l’entorn d’un 2% menys. Pel que fa a activitats, les que generen més valor afegit són les pimes de serveis a les empreses i els serveis financers, assegurances i lloguers, mentre que les empreses amb més ingrés mitjà eren les indústries químiques i de materials de transport.

D’altra banda, la productivitat per empleat es va xifrar fa dos anys en prop de 54.500 euros, entre un 9 i un 12% per sobre de la productivitat global catalana, un patró que també es reprodueix en les despeses per empleat a la comarca –38.500 euros–. En aquest cas, les despeses per treballador no van experimentar cap variació en el període 2013-2016, mentre que la productivitat sí que va augmentar sostingudament a l’entorn d’un 11%.

Per tot plegat la rendibilitat financera de les pimes vallesanes era clarament superior a la mitjana catalana, i durant el període 2013-2016 va marcar una clara tendència a l’alça, del 5% a l’11%. Això suposa, segons Guinjoan, “un clar senyal de la recuperació econòmica d’aquesta etapa”, tot i que el teixit de petites i mitjanes empreses pràcticament no va variar i es va mantenir a l’entorn de les 4.000 societats. Per grans sectors, l’industrial és el que presentava una millor rendibilitat tant econòmica com financera –sobretot les químiques i els serveis a les empreses–, mentre que la construcció va experimentar una progressió molt notable durant el període, del 0% del 2013 al 6% el 2016.

Finalment, pel que fa al nivell de recursos propis de les pimes de la comarca, els anys 2013 i 2014 va ser quatre punts per sobre del conjunt de Catalunya, mentre que els dos anys següents el nivell va igualar-se a l’entorn del 50%. “Són uns nivells altíssims que demostren el risc i el compromís de l’empresariat amb les seves empreses”, deia Guinjoan, qui alhora destacava que el deute a llarg termini de les empreses s’havia mantingut estable en el període entre el 15 i el 19%.

 

Edicions locals