Laura Ortiz

El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent Ramió, ha visitat aquesta setmana en dues ocasions el Vallès Oriental. Dilluns presentava el projecte d'obertura d'una fàbrica de bateries elèctriques d'altes prestacions de l'empresa Bold de Montmeló i dijous coneixia les instal·lacions del Mollet Hub. El diari Som parla amb ell sobre el futur de la reindustrialització del país i altres projectes estratègics.

–Dilluns donava suport al projecte de l’empresa Bold de Montmeló de bateries elèctriques com a exemple de la reconversió del sector industrial al país. Quin és el valor afegit d’empreses com aquesta?
–Des del Departament d’Empresa i Treball ens hem proposat la reindustrialització de Catalunya, però no amb qualsevol indústria, volem que sigui una reindustrialització en clau verda, innovadora, amb indústria d’alt valor tecnològic i estratègic, sobre la base del talent humà, perquè és el que ens permetrà ser més competitius a mitjà i llarg termini, arrossegar altres sectors econòmics i generar treballs de més qualitat i més estables. Volem potenciar projectes alineats amb els reptes col·lectius del país, que ofereixin solucions a les necessitats de la societat, i el de Bold n’és un exemple, concentra els elements que cerquem.

–La indústria del motor és estratègica per al Govern. Quines potencialitats té aquest sector?
–El sector de l’automoció té un gran pes en el nostre teixit industrial i fa de tractor d’altres sectors econòmics. Genera a Catalunya 150.000 llocs de treball –entre directes i indirectes– i factura gairebé 25.000 milions d’euros. Ara s’enfronta a un context de transició, marcat pel fet que la UE ha fixat per a l’any 2035 la prohibició de la venda de vehicles nous que emetin diòxid de carboni. I això, que és un repte complex, és també una oportunitat, ja que obre noves possibilitats de negoci al voltant d'aquest procés global cap a la mobilitat verda. De fet, estem en bona posició per encarar aquest repte, disposem de teixit industrial, empresarial i de recerca, amb centres tecnològics de referència internacional.

"L'automoció té un gran pes en el nostre teixit industrial i la seva transformació és una oportunitat del procés global cap a la mobilitat verda"

–Quin paper tindrà el Circuit en la reconversió d’aquest sector?
–El Circuit ha de ser molt més que una instal·lació per acollir curses. Volem que actuï com un pol d’atracció industrial, de talent i d’innovació, que esdevingui un hub de la mobilitat verda. Hem d’aconseguir que sigui capaç de generar sinergies que reforcin el sector de l’automoció en la seva transició cap al vehicle elèctric i propulsin el desenvolupament socioeconòmic del territori. Aquí, de nou, el cas de Bold és interessant perquè exemplifica a la perfecció les sinergies que es poden generar entre aquesta indústria i el Circuit.

–El Pla Director Urbanístic del Circuit serà un element clau, però hi ha part del territori que s’hi oposa perquè consideren que és un model especulatiu que tindrà afectacions mediambientals. Què en pot dir? Creu que és necessari desenvolupar el PDU o s’hauria de revisar, tenint en compte també l’actual emergència climàtica?
–La transformació del Circuit passa, també, per intensificar els vincles amb el territori i amb la indústria de la mobilitat elèctrica. El Circuit del futur ha de tenir un entorn industrial i, per tant, el desenvolupament urbanístic ha de ser coherent amb aquest horitzó.

–Dins l’estratègia del govern de reindustrialitzar el país, creu que al Vallès cal la construcció de nous polígons d’activitat econòmica o s’aposta per una política per millorar i potenciar els ja existents?
–En el cas dels polígons d’activitat econòmica, s’actua en una doble direcció. En primer lloc, cal impulsar la transformació empresarial dels polígons ja existents al Vallès, mitjançant la creació d’APEU. Aquests es creen quan una comunitat empresarial decideix treballar conjuntament per la millora de la competitivitat de les empreses que hi ha en el polígon, millorant serveis i infraestructures. En paral·lel, cal una transformació urbanística d’aquests polígons per adaptar-se  a les necessitats de les noves activitats que es volen implantar.  En segon lloc, estem identificant aquells sòls ja classificats per activitat econòmica en el territori, que puguin transformar-se en un cert termini i amb uns mínims serveis per atendre les noves demanades d’inversió.

–En la reindustrialització també jugarà un paper important l'eix vallesà de la B-30.
–La B-30 és un pol importantíssim de desenvolupament industrial i de futur del país. Mollet i l'entorn de la B-30 són fonamentals perquè estan molt ben posicionats amb una situació estratègica per a projectes industrials i com a pols també de coneixement i tecnològics. Que vagi bé en aquest àmbit territorial repercutirà en positiu a tot el país.

“L'eix de la B-30 és un pol estratègic. Que vagi bé en aquest àmbit territorial de Mollet i el Vallès repercutirà en tot el país"

–Quin objectiu es fixen en el creixement del sector industrial?
–La indústria ha de tornar a guanyar pes en el PIB perquè és un motor de canvi, de creixement, de creació de llocs de treballs dignes, ben remunerats i arrelats al territori. Volem arribar al 25% del pes de la indústria en el conjunt del PIB –ara és del 19,8 en línia amb la mitjana europea– però volem anar més enllà perquè ens emmirallem en economies com l'Alemanya. És una oportunitat i el Vallès ha de continuar sent un dels motors.

–Les entitats empresarials reclamen més inversió en innovació. Com s’està treballant en aquest sentit?
–El foment de la innovació és una de les nostres prioritats, com queda palès amb el fet d’haver creat a l’estructura del nostre departament una direcció general d’Innovació i Emprenedoria. Una estratègia marc importantíssima en aquest àmbit és el Pacte Nacional per la Indústria (PNI), amb el que preveiem un conjunt d’accions on l’impuls a la innovació és un dels pilars centrals. El PNI contempla actuacions transformadores i tractores en l’àmbit de la innovació com la digitalització, la indústria 4.0, la sostenibilitat, l’energia i l’economia circular.

–I pel que fa a la despesa en innovació?
–Tot i que encara tenim camí per recórrer, la despesa empresarial en R+D de Catalunya el 2020 (les últimes dades disponibles) va augmentar un 0,9% fins als 2.171 M€, la xifra més alta de la sèrie històrica. A més, Catalunya manté el lideratge en nombre d’empreses innovadores a l’Estat espanyol amb el 20,7% del total l’any 2020.

–Però a banda de la despesa empresarial, què està fent el departament en aquest aspecte?
–Hi ha dues iniciatives que hem posat en marxa des del departament d’Empresa i Treball, a través d’Acció, precisament per impulsar la innovació entre el teixit empresarial català en els dos àmbits que han de marcar el desenvolupament de l’economia dels pròxims anys, la digitalització i la sostenibilitat: Programa ProACCIO Green –conjuntament amb Acció Climàtica- i el Programa ProACCIO 4.0.

–Un altre dels sectors que més s’està desenvolupant al Vallès és el de la logística. És un sector estratègic per al Govern? És compatible amb la reindustrialització del país, tenint en compte que el factor mà d’obra és molt menys intensiu que en el sector industrial?
–Que la reindustrialització de Catalunya sigui la nostra prioritat no significa descartar la resta de sectors econòmics. Entenem que el creixement del pes de la indústria al conjunt de l’economia catalana és imprescindible, ja que genera llocs de treball més estables i de més qualitat. Però aquest reforçament del pes industrial és compatible i complementari amb la logística i altres sectors econòmics.

“Reindustrialitzar el país és la prioritat, però això és compatible amb la implantació de la logística”

–Després d’encadenar diverses crisis, el teixit productiu català es troba immers en l’actual crisi energètica. Quina resposta pot donar l’administració catalana?
–A curt termini, la situació demana mesures urgents per evitar que les empreses hagin de tancar i es perdin milers de llocs de treball. Des del Govern hem actuat ràpidament per mitigar els efectes que la invasió a Ucraïna està comportant per a les empreses catalanes, però calen mesures estructurals, i calen ja. Malauradament, no disposem de les eines d’un estat, que és el que volem i pel que treballem, i per això és imprescindible que el govern espanyol limiti el preu de l’energia, i doni ajuts directes a famílies i empreses per pagar la factura energètica.

–Aquestes són mesures immediates, però, en un futur què cal fer?
–A mitjà termini, cal que canviï el mercat elèctric estatal, que actualment té el pitjor dels dos models existents a la UE, fet que generava que abans de la invasió a Ucraïna el preu de l’energia ja estigués a un preu inassumible. I també com més aviat millor, i en això sí que tenim marge de resposta des de Catalunya, cal accelerar la transició energètica cap a les energies renovables, per una qüestió mediambiental, òbviament, però també de sobirania energètica.