“La MITMO està en el màxim de capacitat que podem assumir”

Jordi Monserdà Alma mater de Galiot Teatre

Cultura

“La MITMO està en el màxim de capacitat que podem assumir”
“La MITMO està en el màxim de capacitat que podem assumir”

Mollet del VallèsLaura Ortiz

Aquest molletà nét de fuster i amant de les arts escèniques és el fundador de la companyia Galiot Teatre, que enguany
arriba als 25 anys de vida. Amb milers de quilòmetres recorreguts amb els titelles amunt i avall, ara fa uns anys Galiot tirava endavant un projecte, la Mostra de Titelles de Mollet (MITMO), que el cap de setmana passat celebrava la seva 13a edició com un festival totalment consolidat en el panorama titellaire català i estatal.

–Galiot Teatre fa 25 anys, la MITMO, 13, quin és el patrimoni que té la companyia? De quants titelles parlem?
–És difícil de valorar amb xifres. Durant 25 anys hem fet 15 espectacles d’escenari i cinc d’itinerants, que seran uns 250 titelles, i els de les tres instal·lacions, que sumen uns 300.
–Però a banda tens una vena col·leccionista?
–Des de fa uns 8 anys, vam començar a contactar amb gent perquè volíem crear una instal·lació que fos un viatge per la cultura dels titelles del món. Ens van començar a arribar titelles d’arreu i a partir d’aquí vam crear la carpa Món Titella. Però amb els contactes que vaig fer, vaig voler comprar cada any una peça i en aquests dos darrers anys he tingut la sort que han anat arribant titelles de molt lluny, com per exemple quatre titelles mamulengos del Brasil que han trigat tres setmanes en arribar. Aquests són els últims.
–Quina és la peça més valuosa que tens? Potser a nivell sentimental...
–A vegades el titella més senzill és el que t’ha representat més coses. Hi ha una en especial de l’any 2000 que és el senyor Natura.
–I per què?
–Perquè és part de l’espectacle Animalets que segueix en cartellera i que és el que ha arribat a més públic amb 400 actuacions. Crec que és el personatge que ha estat més proper als més petits. És molt senzill, només té dos fils i una tija al cap i la seva panxa és la terra, que ens explica que hem de cuidar del medi ambient.  
–Tu ets artesà titellaire. Amb què disfrutes més, quan estàs a dalt de l’escenari o confeccionant titelles i escenografies?
–En la primera etapa de Galiot disfrutava més fent d’actor a dalt de l’escenari però ara m’ho passo millor en el meu petit taller construint i somiant. Ara m’omple molt quan em tanco de tardor a primavera fent els meus projectes.
–En què treballes ara?
–Ara treballo molt amb una línia de reciclatge, de ferro i fusta antics, de porticons, de caixes... i sobretot ho treballo per a les instal·lacions, que vaig començar a potenciar a partir del 2010 i que m’han permès veure els festivals des d’una altra perspectiva.
–En quin sentit?
–Jo anava a molts festivals, veia com estaven organitzats i pensava que jo volia fer alguna cosa diferent i era que el públic fos el protagonista.
–I això és el que has pogut fer amb la MITMO.
–Sí. Jo vull que les famílies vinguin a veure espectacles però també que s’ho passin bé coneixent el món i l’art dels titelles des de l’interior i per això hem creat les instal·lacions –Cal Titella, Carpa Món Titella i l’Espai Munta Titella– perquè els nens puguin venir a conèixer, a aprendre i a crear.
–D’aquestes instal·lacions, l’última és el Munta Titella que vau estrenar a la MITMO l’any passat.
–Sí, faltava aquesta tercera pota en què a través d’uns cargols de fusta els nens construeixen, manipulen i desmunten el seu propi titella.   
–Aquesta perspectiva diferent de festival és el fet diferencial de la MITMO?
–Sí, gent molt important del món titellaire ens reconeixen que la MITMO té un segell propi i que Mollet i el festival tenen un tresor amagat que és aquest patrimoni, les úniques instal·lacions dedicades a l’art dels titelles, uns 800 metres quadrats que es necessiten per muntar les tres instal·lacions i que només es poden veure totes juntes un cop a l’any a Mollet.
–És una fira que aporta molt més que els espectacles, doncs.
–Està clar que la gent ve a veure muntatges de gent i companyies reconegudes i que han agradat com, aquest any, és el cas de la cia. Javier Aranda que porta el seu nou espectacle, o el Teatro Arbolé, amb Títeres de Cachiporra. Però, a més, el públic s’endú un altre regal.
–Es poden endinsar per complet en el món dels titelles...
–L’engranatge del festival està fet perquè les famílies que ho vulguin puguin, en els dos dies, veure tots els espectacles i visitar les instal·lacions. Els horaris estan clavats.
–Aconseguir això és molta feina.
–Sí, és la feina que ningú veu. Hi ha dos moments per organitzar la MITMO. Un és al setembre després de veure cinc o sis fires amb les novetats; a l’octubre es fa la convocatòria oficial per a les companyies i després al Nadal és quan faig la MITMO, on es quadren els muntatges. I el segon moment és després de Carnaval, que és quan arriba el moment de producció i en quinze dies s’ha de fer el muntatge, preparant espais escènics, lones, balcons, cortines... Enguany hem estat dotze persones treballant-hi.
–Però la MITMO no és només el cap de setmana del festival, no?
–No. L’essència va més enllà, la idea és que tothom se la senti seva. Durant quinze dies visitem les escoles bressol, preparem els aparadors als comerços...
La MITMO és de tothom: els restaurants han de tenir el menú titella, vaig reunir els pastissers de la ciutat perquè elaboressin una galeta que és el Mollet Mullat, els comerços també són part de la MITMO amb els titelles als aparadors... vaig començar a fer coses úniques que ara s’estan fent a altres festivals i fires. Sempre he demanat que la gent col·laborés perquè fes coses per la MITMO.
–I trobes prou suport per tirar endavant tot això?
–Fins ara podria dir que tot el que he demanat personalment tothom sempre m’ha dit que sí, però sempre tens nous reptes. Ara l’estructura que té la MITMO és la que podem assumir per les possibilitats que tenim, tant econòmicament, d’Ajuntament, de patrocinadors, d’espais escènics...
–Llavors la MITMO ha assolit la seva capacitat màxima?
–La gent del sector ja reconeix la MITMO com un festival de primera divisió. Després de la Fira de Titelles de Lleida –que és la fira estratègica del mercat perquè venen tots els programadors d’Europa– la MITMO de Mollet és una de les que moltes companyies trien estratègicament per estrenar espectacles o per presentar a 10 quilòmetres de Barcelona i convidar programadors. Ja és la gent de fora que diuen que la feina que ha fet la MITMO està molt ben feta i ara em truquen perquè vagi a explicar l’experiència a arreu.
–La MITMO és un projecte reconegut no només a Catalunya sinó a la resta de l’Estat.
–Sí, aquest any vindrà a Mollet el director del festival de titelles de Sevilla que és el més antic d’Espanya, el Juan Luis Clavijo, que a més visitarà la MITMO com a representant de la Unión Internacional de la Marioneta. Venen referents a nivell nacional i les companyies que hi participen queden parades.
–Però dius que la MITMO ha arribat a la seva capacitat màxima. Llavors quin futur té?
–Ara, el futur és donar 20 espectacles de molta qualitat i diferents, ser molt creatius perquè cada any presentar espectacles i tècniques diferents, tradicionals, d’innovació... Ara la MITMO ja té el seu recorregut, el seu volum de públic, el seu volum d’espectacles... què passarà l’any que ve? No ho sé.
–El repte no és créixer.
–No, ara tenim una estructura ideal per qui som, què fa Mollet i el que tenim pel que fa a espais escènics. Hi ha companyies que em demanen uns interiors que no els podem oferir perquè tenim els espais que tenim i els adaptem a teatre, com per exemple La Marineta. L’únic gran espai és el Mercat Vell.
–I Can Gomà?
–Vam intentar incloure’l com a espai als inicis però a la gent, psicològicament, després de tot el dia voltant pel centre no els arrossegaves cap a Can Gomà. La MITMO són petits espais que estan tots juntets i molt ben endreçats.
–D’on ve la teva passió pels titelles?
–L’avi, el Pepet Monserdà, era el fuster de tota la vida de Mollet, que feia els mobles i també feia les caixes de morts, d’aquí la funerària Monserdà. A mi m’agradava molt la fusta, però en principi això no ha de voler dir res, tot i que ara li trobo el sentit. Jo el 1988 començo a fer teatre de carrer amb companyies com La fura dels baus, Comediants, Xarop de canya i la companyia L’Aixeta, un grup d’animació que venia de l’esplai Tuareg quan estàvem als locals del carrer la Pau. Amb vint anyets fèiem de monitors i teníem una inquietud artística i per això vam crear L’Aixeta, un grup de xanquers que va ser el primer contacte amb les arts escèniques i que després es va profesionalitzar. El 1992, jo i un altre noi de Mollet vam participar com a xanquers a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona amb La fura dels baus. Després vaig fer d’actor secundari a Comediants... però un dia em vaig parar i em vaig preguntar què volia ser: pallasso, actor, teatre de carrer, mag, titellaire... Em va robar el cor el titella.
–Per què?
–Perquè vaig veure que jo, darrera d’aquell objecte podia comunicar un missatge al públic. Vaig començar a estudiar en diverses escoles vinculades a l’art dels titelles i, finalment, vaig fer la barreja de ser actor titellaire però també artesà titellaire –dibuixar, crear, construir–.
–I això donava per viure?
–En la primera etapa, durant 16 anys, vaig haver de combinar els titelles amb una feina a una fàbrica però un dia em vaig preguntar si era allò el que volia i vaig plegar de la nit al dia. Amb el taló de la liquidació vaig anar a una fàbrica a Palau i m’ho vaig gastar tot en fustes i vaig crear el primer espectacle. Allà va començar tot.
–Allà vas començar a crear el patrimoni actual de Galiot... Per a quan un museu de titelles?
–Sí. Ara Galiot ha fet 25 anys i ens adonem de tot el patrimoni que tenim i que està molt repartit. Potser ara seria el moment de preguntar-se si amb tot aquest patrimoni i la MITMO no podríem fer de Mollet un referent del món dels titelles. No és fàcil, és complicat, però si fiquem una mica de ganes potser hi ha un dia que ens cau un regal a tots i podem crear aquesta fàbrica de somnis a la ciutat.

Edicions locals