"Treballarem per aconseguir un sisè jutjat a Mollet, però no depèn de nosaltres, sinó del govern de Madrid"

Ester Capella Consellera de Justícia de la Generalitat

Societat

Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat
Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat

Baix Vallès

Ester Capella i Farré (la Seu d'Urgell, 3 d'abril de 1963) és advocada i política. Ha estat senadora i diputada al Congrés dels Diputats per ERC i, des d'aquest mes de maig, és consellera de Justícia del Govern de la Generalitat.

–Després de mesos amb el trasllat dels jutjats de Mollet aturat, el juliol de l'any vinent és la data anunciada. Per què aquest retard?

–Hi ha hagut entrebancs administratius i judicials amb el propietari que havien encallat la signatura del contracte, i, un cop solucionats, ja hem pogut tancar l'acord i planificar la nova seu.

–Ho ha frenat també l'aplicació del 155?

–És evident que el 155 ha fet que la tramitació de les coses hagi estat més lenta, els expedients anaven i tornaven de Madrid diverses vegades. El 155 deixa greus ferides tant en el dia a dia de la gestió política com en la gran política i en l'àmbit personal.

–Ha visitat l'actual edifici dels jutjats?

–No he tingut ocasió, però suposo que estaran igual que quan hi anava com a advocada. Tenim 49 partits judicials, fins ara hi havia quatre punts negres: Tarragona, l'única capital que no té una ciutat de la Justícia; Sant Feliu de Llobregat; Martorell i el darrer era Mollet, on ja hem trobat la solució.

–Ha costat, però...

–Moltes vegades pots tenir tota la voluntat política i les ganes de fer-ho, però amb això no n'hi ha prou, perquè hi ha més parts implicades en la recerca de la solució. Una part són els ajuntaments, que tenen un paper important per trobar solars o edificis adients; s'han de buscar espais amb connectivitat a la xarxa de transport públic, que siguin accessibles, amb certa centralitat, de molts metres quadrats... I no sempre les ciutats que són seu de partit judicial tenen aquestes condicions. De vegades costa molt trobar un espai i això alenteix molt la presa de decisions, perquè són moltes les adminsitracions implicades. Però la voluntat sempre hi és, també per part dels alcaldes; per a ells és una prioritat, ja que és un servei públic i l'hem de poder garantir.

–En aquest cas la solució definitiva ha estat aquest edifici a Can Fàbregas Nou, però va existir un pas previ que va implicar l'inici de la construcció d'un Palau de Justícia a la ronda dels Pinetons.

–Allò ja no és una opció; l'alternativa efectiva i eficient és el trasllat a aquest edifici de Can Fàbregas. Després de moltes promeses ja hem pogut materialitzar-ho. Primer el conseller Mundó –posant-se d'acord amb l'alcalde de Mollet– i ara a mi em tocarà executar-ho.

–I què passarà amb aquell solar que és propietat de l'Incasòl?

–Un cop aparcada aquella alternativa no em pertoca a mi... El Palau de Justícia era una expectativa que es va presentar en un moment determinat i que no s'ha pogut dur a terme. La d'avui és l'opció real.

–Parlem, doncs, d'aquesta opció real. Quines característiques tindrà la futura seu judicial? Què guanyarà respecte a l'actual?

–Guanyarà lluminositat i un espai obert –la ciutadania s'hi ha de sentir acollida–, i es garantiran els drets dels ciutadans, ja que a la víctima i els testimonis se'ls garantirà la privacitat, que no s'hagin de creuar amb els agressors; i aquests també tindran garantida la presumpció d'innocència. Serà un nou model d'edifici judicial més obert a la ciutadania, transparent, on es treballarà de cara i no tancats en cubicles i portes i portetes. Serà un espai més eficaç i eficient i que també permetrà el desplegament de la digitalització.

–Una de les preocupacions dels professionals és que es tingui en compte la seva opinió i les seves necessitats a l'hora de dissenyar aquests espais. No sé si hi ha prevista alguna reunió en aquest sentit.

–Això sempre es fa. El que és cert és que tenim uns equips fantàstics al Departament de Justícia que treballen amb infraestructures de la Generalitat que dissenyen perfectament els espais judicials –com a exemple, la Ciutat de la Justícia, la joia de la corona– i que tenen molt estudiada la planificació dels espais. Tenim en compte què pensen els jutges però també el que pensen els ciutadans, i això és un diàleg permanent. El disseny de la nova seu judicial és una responsabilitat que té el departament i tenim molt clar que els espais són de la ciutadania, no són propietat ni de la consellera, ni del departament ni dels qui hi treballen. No dic que no els escoltarem, però tenim l'experiència i l'expertesa per poder-ho fer.

–El termini per a les obres d'adequació són onze mesos. Després d'aquest termini s'haurà de fer el trasllat. Això demorarà gaire la posada en marxa?

–També tenim molt per la mà com s'han de fer aquests trasllats, tenim experiència i ho hem sabut fer. Això no és el trasllat de la ciutat judicial, que va ser més complex, però en aquest cas es pot fer de manera ràpida.

–Per tant, no allargarà els terminis...

–Ja veuran com no.

–També deia que la nova seu permetrà el desplegament de la digitalització amb garanties?

–A Catalunya ja fa anys que treballem en la digitalització de processos amb un dels millors sistemes auditats. Està desplegat el tema civil i ara comencem amb els procediments penals. Anem al ritme que considerem i que ens permet testar tots els procediments. És un sistema segur que garanteix la protecció de dades i el procediment, i això fa que ho anem implementant a poc a poc amb molts controls i inversió. Quan estigui en ple funcionament, la tendència ha de ser que els papers no formin part de la nostra vida judicial.

–Però això vol dir que hi ha jutjats que van a diferents ritmes en aquest sentit?

–No, perquè parlem de procediments.

–Per volum de feina fa anys que es reclama un sisè jutjat a Mollet. És una competència del Ministeri de Justícia però, en tot cas, no sé si la Generalitat farà pressió per aconseguir-lo.

–Ens hi posarem, però ara estem posant en marxa els 14 jutjats nous que va poder arrencar el conseller Mundó aquesta darrera legislatura, perquè des del 2010 no es posava en funcionament cap nou jutjat a Catalunya, només el penal de Tortosa. Primer cal acabar el que tenim entre mans.

–En tot cas, el que sí que estaria en mans de la Generalitat seria fer reforços de funcionaris...

–Això ja ho estem fent, i si em pregunta pels jutjats de Mollet, ja se n'estan fent.

–A Granollers s'acaben de consolidar dos nous jutjats, però els professionals que hi treballen es queixen que continuen estan col·lapsats...

–El tema sempre és el mateix... Les ràtios judicials a Catalunya són de 10 jutges per cada 100.000 habitants; a l'Estat, 11 per cada 100.000, i a Europa i els països moderns, on això de la justícia s'ho han pres seriosament, dupliquen les ràtios de jutges per cada 100.000 habitants. Jo voldria tenir les competències plenes per poder dibuixar la planta judicial, per prioritzar les polítiques judicials, fer una administració de justícia eficaç i eficient i que respongués adequadament a les necessitats del territori. Només tenim competències en l'administració de l'administració, i les voldríem totes per donar respostes.

–Però la plantilla sí que depèn de la Generalitat.

–Sí, la plantilla la posem en funcionament, però els nous jutjats no els podem crear perquè ho vulguem nosaltres, sinó perquè ho decideixen des de Madrid.

Edicions locals