Una arma contra els desnonaments: la poc coneguda Llei 1/2013

Ara fa uns dies, l’Ajuntament de Barcelona feia públiques unes dades veritablement esglaiadores respecte el nombre de desnonaments executats a la ciutat entre el passat 14 de setembre, data de represa de l’activitat judicial després de l’aturada obligada per la primera onada de la Covid-19, i el 23 d’octubre.

En aquest breu lapse de temps, l’Ajuntament barceloní afirmava haver tingut coneixement de 443 ordres judicials de desnonament que, en total, afectaven 1211 persones de les quals 463 eren menors d’edat.

Aquestes dades descriuen a la perfecció un veritable drama humà i social que, per suposat, no es limita a la capital catalana sinó que afecta en diferent mesura a tot el territori, mostrant que les mesures aprovades per establir moratòries pel que fa als desnonaments han estat únicament un pedaç insuficient.

Una norma poc coneguda

El 14 de maig de 2013 es va aprovar una norma malauradament poc coneguda que, en les presents circumstàncies i amb la xifra de desnonaments de nou a l’alça, pot resultar d’ajuda a les famílies que afronten el tràngol de la pèrdua de l’habitatge. Es tracta de la Llei 1/2013, anomenada de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.

Aquesta llei imposa, en el seu article 1, la suspensió durant 11 anys (fins el 15/05/2024) dels llançaments (és a dir, el desallotjament de l’immoble) que afectin l’habitatge habitual de persones i famílies en situació d’especial vulnerabilitat que acreditin determinades circumstàncies d’insuficiència de rendes. L’aspecte més interessant de l’article és que els supòsits «d’especial vulnerabilitat» són amplis i inclouen, per exemple, les famílies nombroses, les que incloguin un menor d’edat, les unitats monoparentals, les víctimes de violència de gènere o, entre d’altres, deutors hipotecaris majors de 60 anys o en situació de desocupació.

Com dèiem, la definició d’especial vulnerabilitat que fa la norma és suficientment ampli per abastar diferents casuístiques a les quals cal sumar el requisit d’insuficiència de rendes. Com a regla general s’estableix que els ingressos de la unitat familiar no pot superar el límit de 3 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) anual de 14 pagues que, de moment, és de 7.519,59 €. Per tant, el límit d’ingressos de la unitat familiar és de 22.558,77€ amb diferents variacions en funció del nombre de fills a càrrec i en determinats supòsits de discapacitat o malaltia greu.

Davant aquesta renovada i gravíssima situació d’emergència que suposa l’actual allau de desnonaments és important recórrer a tots els recursos legislatius al nostre abast per aturar aquesta altra pandèmia de pèrdua d’habitatges i exclusió social.

 

Mercè Freiria

Advocada de Col·lectiu Ronda Mollet

Rambla Nova, 26, 1r · Fax: 93 570 33 44
Tel.: 93 593 33 46
www.cronda.coop

Edicions locals